Dijous 24 de desembre 2020
a les 20h
Església de Sant Medir
(C/Constitució 17, Barcelona)
EL CANT DE LA SIBIL·LA
Per sisè any consecutiu a la parròquia de Sant Medir us oferim El Cant de la Sibil·la, una tradició en la qual cada any s'hi inclouen matisos diferents.
Per poder-hi assistir, cal reservar entrada: https://p.berrly.com/corstmedir/events/4510
Escoltarem l'obra composta pel pianista i compositor contemporani Jordi Tomàs (1975), amb música original sobre els textos medievals del poema de la versió catalana del Cant de la Sibil·la. S'hi intercalaran frases originals en llatí provinents dels primers manuscrits del drama litúrgic dels segles XIII i XIV, juntament amb una ampliació polifònica de l'obra -inèdita!- basada en harmonies medievals. En la composició del Cant de la Sibil·la, en Jordi Tomàs ha volgut fer un treball compositiu arcaïtzant, tot recordant, des de la llibertat creativa que ens dóna el segle XXI, els sons medievals de l’harmonia pretonal.
La representació tindrà lloc el 24 de desembre a les vuit del vespre. Tot seguit se celebrarà la Missa del Gall.
Recordem què és i d'on ve el Cant de la Sibil·la:
Al voltant del segle X trobem els primers vestigis del que avui coneixem com «El cant de la Sibil·la». Als maitines de la missa de Nadal era tradició llegir el text conegut com a «Sermo de symbolo», que descrivia les visions dels profetes i s'hi anunciava l'arribada del Messies i el Dia del Judici final. Aquestes lectures, en primera persona, varen adquirir un to cada cop més representatiu fins al punt de convertir-se en una proposta dramàtica dins la litúrgia, i a partir del segle XIII, amb música i elements escenogràfics.
Com que es tractava d'una lectura lligada a creences paganes de l'antiguitat i a la representació teatral que comportava, malauradament els dictàmens del Concili de Trento van eliminar-la de la litúrgia amb la intenció de fer-la desaparèixer. Tot i que en diversos territoris es va mantenir la tradició força anys més, les reformes tridentines van acabar, progressivament, per fer oblidar aquesta pràctica. Cal esmentar un únic lloc on es mantingué la tradició fins als nostres dies, les Illes Balears: principalment per la seva ubicació geogràfica però també per l'estima que allà es professava vers aquesta tradició. Darrerament «El cant de la Sibil·la» ha tingut una revifada important, i podem gaudir de la seva recuperació a moltes catedrals, basíliques i esglésies parroquials arreu de pobles i ciutats dels territoris de parla catalana.
Enguany la Sibil·la Eritrea vindrà més d'hora! Estem acostumats que la seva arribada sigui a les portes de mitjanit, però a les vuit del vespre ja la tindrem a Sant Medir! Potser ha de retornar abans del cobrefoc (confinament nocturn) a la península d'Anatòlia banyada pel Mar Negre. Ens arribarà ben d'hora per a fer-nos escoltar un any més a través d'una nova música que abraça una tradició de molts segles, amb tota la seva força, el cant i el clam del pronòstic d'un Judici Final i l'arribada del Messies.
Sibil·la: Olga Miracle, soprano
Músics: Ramon Beltran, Joan Codina, Guillaume Lawless, Aurora Miró, Jordi Tomàs
Composició i arranjaments: Jordi Tomàs
Il·luminació i projeccions: Àlex Solans
